Gràcies, Joan!

El Joan ha anunciat al club que no seguirà entrenant al BAXI Manresa la temporada vinent.
Sap greu. I és que quan escoltes Joan Peñarroya penses en moltes coses. Història viva del club. Un dels protagonistes de la millor època del Bàsquet Manresa, samarreta retirada al cel del Nou Congost i clar protagonista en aquesta última temporada. Evidentment no ens agrada dir-li adéu, però si que estem orgullosos d’ell. Com a jugador ja va fer història, però com a entrenador ens ha portat a:

1. Mantenir-nos a l’ACB en el nostre retorn amb un pressupost baix
2. Jugar uns playoffs 21 anys després
3. Somiar com mai ho hem fet en aquest equip
4. Omplir el Congost d’ànimes i fer-ho amb ànimes amb gana de triomfs
5. Instal·lar l’optimisme constant a la graderia
6. Connectar equip i afició

I tot això ho ha aconseguit tot i els múltiples entrebancs que ha patit l’equip. Per tot això i per molt més, no ens cansarem mai de donar-te les gràcies Joan. Els teus motius tindràs per marxar, però no podem fer-te cap crítica. Sempre humil, sempre treballador i sempre triomfant. Segueixes formant part de la nostra història i aquesta serà sempre casa teva.
No obstant, el projecte va més enllà de les persones. El club treballa incansablement per fer-nos gaudir i hem de donar el vot de confiança que s’han guanyat el Josep, el Roman i tot l’equip que ens pilotarà cap una nova temporada d’alegries i il·lusió.
Som el Bàsquet Manresa i no hem d’oblidar mai la nostra essència. Patidors de mena, que coneixem el plaer de les petites coses. I com a bons patidors sabem que ens en sortirem, així com ens hem sobreposat a tots els contratemps que hem tingut com a club.
Passaran els anys, passaran els jugadors, passaran els entrenadors, presidents i directius. Tots aniran canviant. Però el que no pot canviar mai és l’afició. Tenim un tresor i l’hem de protegir.

(Fotografia de Xiulet Final)