Després de recordar les eliminatòries de Copa jugades pel CD Manresa i Manresa Esportiu Bàsquet des del naixement del nostre club el dia 27 d’octubre del 1931, ara arriba l’hora de parlar del canvi de format, de les eliminatòries a doble partit a disputar una Fase Final en camp neutral.
Aquest canvi de format coincideix amb el pas de la Primera Divisió a la creació de l’Associació de Clubs de Bàsquet (ACB) en la qual el Bàsquet Manresa en va ser un dels fundadors el dia 11 de setembre de l’any 1983.
En aquell moment el gran dominador de la Copa era el FC Barcelona que n’havia guanyat 6 de seguides de del 1978 al 1983, entre les quals la de l’any 1980 que va guanyar contra el Manresa Esportiu Bàsquet al pavelló Punta Arnela del Ferrol.
A partir de la temporada 1986/87 es va passar al format actual, de 8 equips.
L’any 1991 amb aquest nou format es va disputar al nou Pavelló Príncipe Felipe de Saragossa i el TDK Manresa es va classificar per primer vegada, va ser la primera etapa de Pedro Martínez Sánchez com a màxim responsable bagenc.
El TDK Manresa va haver de superar 3 eliminatòries, primer va superar l’Atlètic de Madrid, després l’OAR Ferrol i finalment es va eliminar el Fòrum Filatèlic d’un tal Arvidas Sabonis.
En aquesta eliminatòria la clau va ser el jovenet Jordi Singla, amb només 20 anys, va fer un marcatge boníssim a Sabonis i el TDK va guanyar a Pucela per (69-84). A la tornada al Nou Congost el TDK va tornar a guanyar i d’aquesta manera ens vam “plantar” a la Fase Final de Copa de Saragossa ’91.
El primer partit de quarts va ser el 21 de febrer del 1991 (La Llum) contra un ferotge Montigalà Joventut, les graderies del Príncipe Felipe estaven plenes de manresans i bagencs que van aprofitar la proximitat per arribar a la capital “maña” i donar suport als seus jugadors.
La Penya estava forjant el que seria l’equip campió de lliga les temporades 1991 i 1992, amb Lolo Sainz a la banqueta i jugadors de llegenda com Villacampa, els germans Jofresa, Pressley, Corny Thompsom, Ferran Martínez….
El partit va començar amb un Joventut llançat i demostrant el seu potencial, finalitzant la primera meitat amb un (40-30) pels homes de Lolo Sainz. La segona meitat va començar i semblava que les coses continuaven igual amb distàncies còmodes (64-53), però de cop tot va canviar i el TDK Manresa va reaccionar de la mà del gran Chema Alarcón (23 punts), Dani Pérez (22 punts -cedit per la Penya), George Singleton (17 punts i 16 rebots!!!) i Lance Berwald (17 punts).
Del (64-53) punts es va passar a un (74-79) a 3 minuts del final i amb la Penya gairebé….derrotada. Un cop remuntat el partit ens van venir els nervis i es van començar a errar tirs lliures.
Chema Alarcón va situar el (77-81) a només 31 segons, la Penya va retallar a (79-81) a 13 segons del final. Els badalonins van fer falta sobre Jordi Creus (que va sortir els dos últims minuts per controlar la pilota), el Jordi llençava 1+1, va fallar el tir i seguidament Tomàs Jofresa sí que va anotar el seu 1+1 (81-81).
Teniem una darrera possessió……que es va perdre a mitja pista, Harold Pressley va esprintar i en el darrer sospir va anotar el (83-81) final. Derrota de les dures de veritat!
Aquella lliga ACB va acabar amb el TDK Manresa disputant el primer play-off de descens contra el CajaCanarias i derrotant-lo per 3-1 amb una victòria “in extremis” per (61-62) al Pavelló Juan Ríos Tejera de La Laguna.
La temporada 1993 vàrem tornar a treure el nas a la Fase Final de Copa del Rei, els partits es van disputar en diferents pistes gallegues i el Manresa va jugar a Lugo.
Es van haver de superar novament 3 eliminatòries, primer contra el Juver Murcia, després l’OAR Ferrol i la última contra un CB Granollers……on hi jugava un tal Joan Creus i Molist.
….continuarà!
Gràcies Xavier Prunés per tot l’assessorament
Deixa un comentari