Manresanes i manresans,
Bagencs i bagenques,
Aficionats i aficionades del nostre estimat Bàsquet Manresa,
Comença una nova temporada, i no és una temporada qualsevol. Aquest any, el nostre equip afrontarà un repte majúscul: competir a la Lliga Endesa, com gairebé sempre, però també tornar a passejar el nom de Manresa per Europa, disputant l’EuroCup. Dos fronts oberts, dues competicions d’altíssim nivell…..que ens situen davant d’un gran repte.
Però també volem parlar clar: aquesta temporada no serà un camí de roses. Serà llarga, exigent i plena d’obstacles. Els viatges seran més llargs, els calendaris més apretats i l’esforç que demanarem als jugadors serà, segurament, el més gran que hagin fet mai. I, precisament per això, el paper de l’afició serà més important que mai.
Hi haurà partits espectaculars, d’aquells que ens faran aixecar del seient. Hi haurà nits europees que ens faran posar la pell de gallina i que ens recordaran per què estimem aquest escut. Però també hi haurà moments complicats. Hi haurà setmanes amb pocs dies de descans, derrotes que faran mal i dies en què les cames no respondran com voldríem.
En aquells moments, més que mai, haurem d’estar tots units.
No podem caure en el desànim ni en la impaciència. Hem de recordar que cada jugador deixa l’ànima a la pista, que cada membre del cos tècnic treballa sense descans, i que aquest club petit en pressupost però immens en cor sempre ha lluitat contra tot i tothom per ser on és.
Des de la Grada d’Animació, us fem una crida: omplim el Congost cada partit. Que no hi hagi ni un sol minut de silenci, que els rivals sàpiguen que aquí es juga amb sis jugadors. Que els nostres, quan les forces fallin, trobin en els nostres crits l’energia que necessiten per seguir lluitant.
Aquest any, cada aplaudiment, cada càntic, cada bandera alçada comptarà. Perquè aquest any no només juguem a bàsquet: aquest any defensem un sentiment, una ciutat, uns colors que són part de nosaltres.
Potser patirem. Potser ens tocarà empassar-nos derrotes. Però també celebrarem victòries que recordarem tota la vida. I, passi el que passi, quan acabi la temporada, podrem mirar enrere i dir amb orgull: hi vam ser, des del primer fins a l’últim partit.
Perquè aquesta és la nostra manera d’entendre el bàsquet. Perquè ser del Manresa no és només animar quan tot va bé: és creure-hi sempre. És aixecar l’equip quan més ho necessita. És estimar aquest club amb totes les seves imperfeccions, sabent que el que representa és molt més gran que qualsevol marcador.
Ens espera un any apassionant. Un any dur, sí, però també ple d’oportunitats. I si tots remem junts —jugadors, cos tècnic, afició, ciutat i comarca—, ningú ens podrà aturar.
Ens veiem al Congost. Ens veiem a Europa. Ens veiem, com sempre a la grada.
